diumenge, 26 de gener del 2014

Encara dorm amb vosaltreeees?

Dons si, l'Èric de 21 mesos encara dorm amb nosaltres.

foto de www.bebesymas.com
Als 6 mesos d'embaràs vam pintar l'habitació del nostre futur fill d'un color verd poma xulíssim. Vam posar-li un llum d'estrelletes i uns mobles a conjunt que ens van regalar els avis amb molta il.lusió. Canviador, armari, cònsola i bressol. Val a dir que el canviador el vaig fer servir fins que el nen ja no hi va cabre i que l'armari i la consola també m'han fet servei per guardar la robeta del peque, i el bressol....dons primer va servir de "guarda-todo"  i després, al cap d'un any i mig,  varem decidir posar-lo al costat del nostre llit per si de cas a alguna hora de la nit  podem traslladar-hi el nen bo i adormit (2-3 hores, no més...).

El tema del collit o colecho en castellà, (paraula lletja on les hi hagi...) va començar a casa per una qüestió de comoditat. Els primers dos mesos portàvem el minillitet (mini-cuna, moises...) amunt i avall, de l'habitació al menjador de dia i del menjador a l'habitació a la nit. Quan plorava li donava el pit, asseguda amb mil coixins a l'esquena, amb el llum de la tauleta obert i morta de son, després canvi de bolquer i si s'adormia, cap al llitet i si no, dons més pit, o braços, o cançonetes, etc...Poc a poc vaig anar treient coixins per donar-li el pit , em posava més estirada i ja ni encenia el llum, de fet un dia em vaig adonar que no havia portat el llitet del menjador. Tota una alliberació! El nen s'adormia amb el pit a la boca i a vegades m'adormia jo abans que ell. Així descansàvem tots. Ni un plor.
Els mesos han anat passant i ara l'Èric ja farà 2 anys. Encara no sé com acabarà la cosa..., encara pren pit i em va molt bé tenir-lo a prop a la nit...no sé quan voldrà marxar del niu....sé que em costa imaginar-me el meu fill dormint sol en una altra habitació, i que m'encanta el despertar dels diumenges tots tres al llit, diumenges de magarrufes i petons.

Deixo uns quants articles del web Crianza Natural sobre el tema. 

Petons!
Montse.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada