De mugrons

Fa uns vuit mesos que no escric...ara estic embarassada de 39 setmanes, espero el meu segon fill, un altre nen. El primer trimestre em va passar bastant ràpid, vaig tenir nàusees i vòmits de la setmana 8 a la 13 i després van desaparèixer del tot i tret de l'asma no vaig tenir massa complicacions.

Cap a principis del segon trimestre vaig començar a notar molta sensibilitat als mugrons. 

Quan mamava l'Èric , sobretot quan fèia preses una mica llargues me l'havia  de treure del pit perquè no podia aguantar, canvi de pit o descansar un minut...

 Vaig llegir una entrada del blog Som la llet sobre el rebuig cap al fill gran quan neix o s'espera un altre fill (em vaig espantar una mica, la veritat és que rebuig no en sentia gens, però m'aterrava la idea de poder-lo sentir...). Em vaig decidir escriure a l 'autora del blog, l'Alba Padró, infermera i expertíssima en lactància materna per consultar-li si el que em passava era normal i si duraria gaire...em va dir que desapareixeria la sensibilitat després de parir, de fet uns 15 dies després...

Ara, a una setmana de parir, estic igual, tot i que aguanto una mica més perquè sé que és passatger ( i no vull deslletar si ell no vol)  però és frustrant  no poder satisfer al meu fill com voldria.

Ell m'entén, i s'està una estona amb la teta a la galtona o a la orella, em fa petonets, la toca (sense tocar el mugró) i això em dóna una mica de treva. 

Montse.